Les paraules són un instrument que ens permet compondre oracions amb sentit. Als diccionaris n’hi ha tantes per triar i, en canvi, a les portades dels diaris sembla que només n’existeixin, com a màxim, una desena. Però cadascuna de les paraules d’aquesta desena pot significar coses diferents depenent de les seves companyes de frase i, evidentment, de les fotografies que les reforcen -però de les imatges ja en parlarem un altre dia, que sinó la cosa se’ns allargaria massa-. Prenguem com a exemple les portades dels principals diaris generalistes espanyols i catalans del passat dilluns 26 de gener, l’endemà de les eleccions gregues. Per analitzar-les, començarem observant el llenguatge dels titulars de les publicacions espanyoles.
D’aquestes quatre portades, la més informativa és la d’El País. És l’únic titular que esmenta el nom del partit guanyador i diu explícitament que és el vencedor. A part d’informar, també interpreta el que pot suposar el nou govern de Grècia. En general, és el més complet. D’altra banda, el titular més interpretatiu és el d’El Mundo. És més curt que el d’El País i només parla de les conseqüències econòmiques del resultat de les eleccions.
Després trobem els titulars de l’ABC i La Razón, que són força semblants. Ambdós utilitzen la paraula ‘populisme’ -un terme amb connotació negativa-, traspassant les fronteres de la interpretació i marcant una postura totalment contrària a Siryza. Però hi ha una petita diferència: l’ABC fa èmfasi en què és aquest populisme qui s’ha guanyat Grècia, i la paraula ‘apropia’ insinua quelcom semblant a una imposició; d’altra banda, La Razón deixa clar que la culpa de que el populisme hagi arribat al govern és dels grecs, dels votants, les persones que s’han llençat a l’abisme. Aquest ‘abisme’, juntament amb el joc de paraules ‘Desgrecia’ reforça la postura editorial del diari, oposant-se a la victòria de Siryza. Aquests dos titulars estan a les antípodes de l’estil informatiu: ni diuen el nom del partit, ni esmenten Tsipras, ni que es tracta d’unes eleccions.
Als titulars dels diaris catalans no trobem un posicionament tan fort com a l’ABC o La Razón. Començant per La Vanguàrdia, podem veure com és gairebé idèntic al d’El Mundo, simplement canvia la paraula ‘troika’ per ‘Merkel’, i malgrat aquesta petita diferència el sentit segueix essent el mateix. En segon lloc, el titular d’El Punt Avui és totalment interpretatiu i molt poc informatiu: és l’única portada on no hi apareix ‘Grècia’ al primer nivell de lectura; no entra en judicis de valor, perquè la frase que utilitza tant podria tenir un sentit positiu com negatiu. Per últim, trobem els titulars d’El Periódico i l’Ara que són gairebé idèntics: tenen la mateixa estructura sintàctica i, a més, el mateix significat. En aquest cas, el terme ‘Grècia’ fa referència als ciutadans grecs que, amb cadascun dels seus vots, han decidit abandonar l’austeritat.
La portada d’un diari hauria de ser, en teoria, informativa. Per què en la majoria dels casos no és així? Perquè si informem és probable que la portada sigui molt similar a la d’un altre diari, i el nostre públic es veurà dividit a l’hora de comprar-lo. Si, a més d’informar, diem el que pensem d’aquesta informació, el risc d’assemblar-nos massa a un altre periòdic es redueix a la meitat, perquè ens dirigim a una audiència més específica i no correm el risc de que comprin l’altre diari. Tot i així, com hem vist amb aquestes portades, posicionant-nos no sempre aconseguim diferenciar-nos de les altres publicacions. Per això, amb les imatges, cada rotatiu pot donar-li matisos diferents als titulars. Però d’això ja en parlarem en un altre post.
Pinzellades del món 